viernes, 6 de julio de 2018

Seis profesores del IES L’Eliana se jubilan



   Con el final del curso, seis profesores del IES L’Eliana han alcanzado su jubilación: Maria Carme Arnau, del departamento de Orientación, Alfredo Carbonell, de Física y Química, Rafael Cardós, de Matemáticas, José Vicente Enguídanos, de Fabricación y Montaje de instalaciones eléctricas, Inma Mondría, de Matemáticas, y Consuelo Sánchez, de Latín.



   Unos llevan muchos años en el Centro, incluso desde su creación hace 37 años; otros se incorporaron más tarde, pero todos han tenido una larga trayectoria docente y han dejado una huella perdurable en sus alumnos y compañeros.


   Desde el claustro de profesores del instituto queremos decirles que les vamos a echar de menos y que les deseamos que disfruten mucho en esta nueva etapa que ahora comienzan. 





   Durante el acto de despedida se les hizo entrega por parte de Dirección de un recuerdo de todo el profesorado y los jubilados correspondieron con la simpática canción Ens jubilem! y una “picaeta”. 












   La profesora Maria Carme Arnau, psicopedagoga y poeta, recitó este poema, compuesto para la ocasión:











                                                   Amb una estima inabastable
                                                   Maria Carme Arnau, Alfredo Carbonell,
                                                   Rafa Cardós, José Vicente Enguídanos,
                                                   Inma Mondría i Chelo Sánchez 



TOT COMENÇA DE NOU


No sé quants camins
ens queden per recórrer,
per fer reviure l’espurneig dels ulls,
el record d’aquest temps
en les fulles dels paisatges
o la pluja murmurant contra els finestrals.

Tornar a mirar les classes,
les cares rosades, els llibres...
aquest somriure que restarà ací.

No sé si algun dia parlareu de nosaltres
d’aquest ofici d’un artesà mut,
de les lletanies d’aprenentatges,
o d’aquells arquitectes que construïen futurs.

No és gens fàcil anar-se’n amb la remor
de les converses a la sala dels companys.
Apagar l’espelma i cercar altres senders,
pujar estrelles més altes,
i oblidar el rastre del temps vençut,
sense que l’aire pese damunt les parpelles.

Però, tot és matèria de adéu,
pàgines invisibles, estimes que resten en el cor.
Vos hem estimat i hem estimat el treball.

El més important del pas pel centre,
el gest de les vostres mans obertes,
aquells murmuris de tranquil·litat,
i la lluita incansable pels alumnes.

No és fàcil anar-se’n, amb el sentiment
que resta molt per fer
i amb una mirada que voldrien haver fet més.

La vida, mes enllà de l’escola,
d’aquest món petit, massa petit,
torna a començar. 


                                                                                Maria Carme Arnau i Orts






No hay comentarios:

Publicar un comentario